Enginyeria Sense Fronteres (ESF) es defineix com una “associació multidisciplinària de cooperació per al desenvolupament que treballa per garantir l’accés universal als serveis bàsics, acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les poblacions del Sud, respectant sempre les característiques culturals i tècniques”.

Societat, cultura i tecnologia, tres aspectes que d’entrada semblen difícils de combinar però que d’altra banda, són imprescindibles per millorar la vida d’aquelles persones que viuen en condicions menys afavorides, especialment pel que fa a la seva salut.

Per saber en què consisteix la seva tasca i conèixer més sobre l’associació, entrevistem Ivan Menal, president de l’entitat.

– Pregunta obligada: d’on i per què sorgeix Enginyeria Sense Fronteres?

L’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) té els seus inicis ara fa 25 anys, al 1992, dins el món universitari. Arran dels contactes que havien establert un grup de professors amb altres universitats de països empobrits, es van començar a articular diferents projectes de cooperació al desenvolupament. ESF es va crear per agrupar aquelles persones que compartien una visió de l’enginyeria com a element de transformació social i necessitaven una entitat que pogués dur a terme aquesta tasca de manera independent.

– Quina és la vostra missió?

Cooperar en la consecució d’una societat internacional justa, que es desenvolupi sense excloure ningú, tot construint i posant en pràctica els drets humans fonamentals, econòmics, socials i culturals, individuals i col·lectius, arreu del món. Ateses les nostres capacitats, aquells drets i processos més directament relacionats amb la provisió de serveis bàsics i la gestió dels recursos i el territori tenen una especial atenció dins aquesta missió, sempre acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les poblacions.

 

– A la vostra pàgina web dividiu les àrees d’actuació en Sud i Nord. Com s’organitza a la pràctica ESF?

La nostra missió és cooperar en la consecució d’una societat internacional justa, posant en pràctica els drets humans fonamentals, individuals i col·lectius

La nostra unitat bàsica de treball són els Grups. Un Grup està format per diferents voluntaris que es responsabilitzen de la gestió d’un projecte, ja sigui de Sud o Nord. Aquests Grups es coordinen i juntament amb ells s’articulen la resta d’espais com la Junta Directiva (també formada per voluntaris) i l’equip contractat. Històricament el nostre voluntariat prové del món tècnic universitari, però cada cop és més habitual que tot tipus de persones participin a la nostra entitat, cosa que valorem molt positivament. Els nostres projectes són finançats principalment mitjançant convocatòries públiques de les diferents administracions, des de l’estat espanyol fins als municipis. També tenim les aportacions dels nostres socis, que ens ajuden a consolidar la nostra estructura i a poder actuar en àmbits de poc interès per a les administracions.

– Avui en dia 1.100 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable, 2.600 milions no disposen de sanejament sostenible i aproximadament 1.000 milions no tenen vàter. Es pot revertir aquesta situació?

Aquesta situació al nostre entendre no es deu a causes estructurals sinó a interessos econòmics i polítics, de manera que seria fàcilment reversible si es dediquessin els recursos existents. El problema és que resoldre les situacions de pobresa que descrius només posaria de manifest la insostenibilitat i les desigualtats inherents del nostre mode de vida.

Explica’ns quina és aquesta visió social de la tecnologia i la ciència. Com pot contribuir a millorar la salut de les persones?

Un dels projectes Sud d’ESF al terreny.

Per una banda, la tecnologia ens dóna les eines necessàries per millorar les nostres condicions de vida. Pensem per exemple en el tractament de l’aigua o la seva depuració. Però més enllà de la infraestructura tenim la gestió que es fa del recurs. Els nostres projectes posen molt d’èmfasi en la participació de la població beneficiaria en allò que es construeix col·lectivament. De fet, la infraestructura també serveix com a eina per a organitzar els beneficiaris i enfortir-los en la reclamació dels seus drets davant les autoritats.

– Quins projectes teniu entre mans actualment?

Podem diferenciar els nostres projectes en Sud o Nord en funció de si es porten a terme a casa nostra o a països empobrits. Al Sud tenim projectes actualment a El Salvador, Perú, Equador i Moçambic. Les temàtiques són diverses, des de projectes d’acompanyament de comunitats indígenes afectades per indústries extractives fins a projectes que treballen subministraments d’aigua i energia, mirant sempre de mantenir transversalment l’enfocament de drets humans i la perspectiva de gènere.

A l’àrea Nord, som part impulsora i activa de les plataformes “Aigua és Vida”, que treballa per la gestió pública i participativa dels recursos hídrics, i de l’”Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)”, que té per objectiu garantir els drets bàsics de subministraments d’aigua, llum i gas al conjunt de la ciutadania independentment dels seus recursos econòmics; una temàtica malauradament molt coneguda per tots nosaltres darrerament.

– Des de la Fundació Roger Torné treballem per minimitzar l’impacte de l’entorn en la salut infantil. De quina manera creieu que afecta la contaminació en la pobresa, vosaltres que treballeu directament amb països menys afavorits?

L’impacte de la contaminació és un reflex de les desigualtats de la nostra societat. Aquells llocs que pateixen més pol·lució sempre són ocupats per les persones més desfavorides, ja sigui a casa nostra amb els barris perifèrics en zones industrials o a països empobrits amb les zones inundables o barris de barraques. Aquesta sobreexposició a la contaminació no fa més que redundar en la pobresa de les persones afectades.

– La infància ho pateix de manera diferent?

L’impacte de la contaminació és un reflex de les desigualtats de la nostra societat. Aquells llocs que pateixen més pol·lució sempre són ocupats per les persones més desfavorides

La població infantil és un sector que pateix particularment aquests efectes negatius, tant per l’afectació directa en la seva salut, com per la incapacitat que tenen per participar en els espais de decisió on es tracten aquests temes.

– Davant de quines dificultats us heu trobat a l’hora de dur a terme la vostra tasca?

La interacció amb altres realitats i cosmovisions presenta dificultats quan comença el treball amb una nova contrapart o un nou territori, però esdevé enriquidora amb el pas del temps, a mesura que s’arriba a acords i planificacions comunes que permeten apoderar tots els actors del projecte i dur a terme conjuntament les activitats. Són processos llargs i complicats, però d’aquesta manera evitem imposar la nostra visió limitada i aconseguim que els objectius s’adaptin a les necessitats reals de la població implicada. Per la seva banda, als projectes Nord la dificultat rau en aconseguir fer arribar el nostre missatge al conjunt de la població per tal que els plantejaments que defensem siguin incorporats a l’agenda política i es pugui incidir en l’elaboració de polítiques públiques.

– Quina idea de futur té l’entitat?

Persones treballant en un dels projectes Sud de l’entitat.

La nostra idea a curt termini és enfortir l’actuació a Catalunya. Estem molt satisfets amb els resultats que hem obtingut en les nostres campanyes d’incidència per la gestió de l’aigua pública i per garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas a Catalunya, i creiem que un canvi de polítiques a casa nostra tindrà a mig termini una traducció directa en les desigualtats que tractem als països empobrits. En aquests països aspirem a consolidar la nostra presència, cosa que resulta difícil en un context de disminució de moltes subvencions públiques destinades als programes de cooperació.